Jump to content

Güiquipedia Astrata: A tentu de

From Abstract Wikipedia
This page is a translated version of the page Abstract Wikipedia:About and the translation is 100% complete.

Lo qué es la Güiquipedia Astrata?

Güiquipedia Astrata es un nuevu proyeutu gelmanu dela Güiquipedia.

La vissión de Güiquipedia es crial un mundu en que tolas pressonas tean acessu ala totaliá dela conocencia. La Güiquipedia astrata ayuadrá ala comuniá de voluntarius que contribuyin en Güiquipedia i los proyeutus aparentis a fechal las brechas de conocencia de holma efetiva.

La Güiquipedia tien endilguis a tentu de más de 20 millonis de temas, en más de 300 diomas. Peru denguna destas luengas, por segu mesmas, premitin l'acessu a tolas conocencias destus 20 millonis de temas: l'ingrés tien muás de sieti millonis d'endilguis, el croata 230.000, i'l Suajili 100.000. A menus que puea vusté palral estas luengas, essas conocencias non sonin de acessu faci. I por munchu que las herramientas de trauzión aigan amejoráu conos rezientis ahilis en EA, estovia non án allegau al puntu de prouzil trauzionis fiabris en múltipris paris de luengas.

La Güiquipedia Astrata premiti hazel essu sin gastal EA denguna. Ca passu nel prosseçu premaneci baxu baraji umanu, i es acessibri i aditabri palos voluntarius. Non ain acipurrius nin marrus sin espricaera denguna o descorregiblis: Sin angu vai mal puei apetusca-llu nun solu passu, i ai traslús total a tentu de cómu huorin criaus los testus. Non es sólu un moelu e probaliá que descogi la capital de Kenia al azal. Es una conocencia criá i almenistrá por umanus.

Lo cómu enhunciona la Güiquipedia Astrata?

Los endilguis ena Güiquipedia Astrata sonin almacenás nuna notación endependienti delas luengas umanas. La entrifás de Güiquipedia Astarta premiti alos contribuyentis voluntarius a crial i mantenel aquesta notación endependienti. Nun segunderu passu, aquesta notación es muá nun testu en lenguagi umanu. Los passus precissus pa hazel qu'estu aconteça tamién sonin criaus i manteníus pola comuniá de voluntarius, en Güiquihuncionis. Estus passus puein gastal daus de Güiquidata, precurandu númberus de puebración, fechas de nacencia, o cassus gramaticalis inrregularis, qu'an síu añidíus i manteníus en Güiquidata polas comuniáis de voluntarius.

Vea-si Ayúa:Lo cómu crial un artícalu pa una guía passu a passu.

Pongamos un exempru: «Nigeria is the most populous country in Africa.», que senifica «Nigeria es el país de mayol puebración n'África» en ingrés. En Güiquipedia Astrata, estu se podería almacenal dela siguienti holma:

O sin gastamus etiquetas ingressas pa estus dentificaoris:

superlative(Nigeria, populous, country, Africa, language)

Estu es una hunción llamá en Güiquihuncionis. Singún la luenga, otra hunción puei sel llamá. Pal ingrés, tenemus la siguienti llamá a hunción:

I los resultaus nel testu ingrés

"Nigeria is the most populous country in Africa."

Sin uviéramus descogíu l'alemnán, algotra hunción uvira síu llamá:

I esta criadría el siguienti testu n'alemán:

"Nigeria ist das bevölkerungsreichste Land Afrikas."

Velaquí puei alcuentral un exempru con más luengas.

La Güiquipedia Astrata engancha numbirosas comuniáis dela Movición Güiquipedia i les premitin trebajal arrejuntaus. Daus léssicus básicus i daus estruturaus a tentu de munchas temas en Güiquidata, huncionis qu'entallan los cálculus precissus de Güiquihuncionis, i santus i mapas dendi Güiquimedia Commons, tóu attrjuntáu ena Güiquipedia Astrata i disponibri en las adicionis de más de 300 luengas en Güiquipedia.

El proponimientu dela Güiquipedia Astrata es hazel más conocencias acesibris a más genti i en más luengas, i premitil alos aditoris voluntarius sel más fetivus i trebajal en más luengas, sin emportal la luenga que palrin. Los amejoramientus ala conocencia s'esparigidrían de holma utomática a polas Güiquipedias, los marrus sedrían apetuscaus más ligeramenti, i las calavoracionis entri luengas sedrían possibris. Estamus a cayel los murus delas luengas que desseparan la conocencia.